±0 life

~nunca choveu que num estiara~

Tagged “ramblings”

Fogar (nom tam) dulce fogar

(Ler em grafia ALLA)

Anque marchara del Brasil nel 2015, astá agora mui poucas forom as vezes nas que chegueim a sentir senhardade. É bem certo que guardo dalgo de rencor por umhas razoes que num resultaria doado explicar em poucas łinhas. Assi e todo, del 2014 tenho recordos la mar de prestosos, seique poła intensidade côa que vivim aquel ano. Dende aqueła volvim à casa namais duas vezes: umha nel 2016 e outra nel 2019. Em entrambas, se quadra por mor del momento político dełicado, topei-me cum gram chasco al dar-me conta de que del Brasil das mias acordanças restava já bem pouco.

Fum fato al deixar-me enganhar poła ilusom de que éramos-che gente de mente aberta, e que, maguer todos os problemas, a lo menos havia-che entre nosoutros um certo progressismo. El que havia era mais bem um frágil respecto, que se viu sacudido połos cambios políticos e a radicalizaçom da direita. Hoi em dia a gente tá enferma: pinta que todo el mundo se sente com direito de ofender aos que num pensam ou som coma ełos, coma se de supetom já num tivessem vergonça de deixar transparecer a feiura que hai nel mais fundo del sou ser. Polarizaçom, intoleráncia, ódio, violéncia, falso moralismo.

E cada vez marcheim dali mais desenganhado, orfo, acongoixado e cum desacougo que astá entoncias nom era quem de poer em palavras. Mirando cara atrás, vejo que passara a vida vivendo dentro dumha borbuja, na realidade paralela dos mios círculos sociales limitados. E quando de sotaque estoupou-se-me a borbuja e salim deła, xahora, acabou-se-me a fantasia. Sempre vou dezindo por aí que num boto miga de menos Brasil. Corrijo-me, pois: el Brasil que me presta e que boto de menos quedou atrás. Al melhor, enjamais num existiu, ou existiu namais naquel microcosmos unde vivia eu.

(Ler en grafía AGAL)

Anque marchara del Brasil nel 2015, asta agora mui poucas foron as veces nas que cheguéin a sentir señardá. É ben certo que guardo dalgo de rincor por úas razóis que nun resultaría doado explicar en poucas lliñas. Así y todo, del 2014 teño recordos lamar de prestosos, seique polla intensidá cúa que vivín aquel ano. Dende aquella volvín á casa namáis dúas veces: úa nel 2016 e outra nel 2019. En entrambas, se cuadra por mor del momento político dellicao, topéime cún gran chasco al darme conta de que del Brasil das mías acordanzas restaba xa ben pouco.

Fun fato al deixarme engañar polla ilusión de que éramosche xente de mente aberta, e que, maguer todos os problemas, alomenos habíache entre nosoutros un certo progresismo. El que había era máis ben un fráxil respecto, que se víu sacudido pollos cambios políticos e a radicalización da dreita. Hoi en día a xente ta enferma: pinta que todo'l mundo se sinte con dreito d'ofender ós que nun pensan ou son coma ellos, coma se de supetón xa nun tivesen vergonza de deixar transparecer toda a feúra que hai nel máis fondo del sou ser. Polarización, intolerancia, odio, violéncia, falso moralismo.

E cada vez marchéin d'alí desengañao, orfo, acongoxao e cún desacougo qu'asta entoncias non era quen de puer en palabras. Mirando cara atrás, vexo que pasara a vida vivindo dentro d'úa burbuxa, na realidá parela dos míos círculos sociales limitaos. E cuando de sotaque estoupóuseme a burbuxa e salín della, xaora, acabóuseme a fantasía. Sempre vou decindo por ei que nun boto miga de menos Brasil. Corríxome, pos: el Brasil que me presta e que boto de menos quedou atrás. Al miyor, enxamáis nun esistíu, ou esistíu namáis naquel microcosmos unde vivía eu.

Mallacán

(cheso) (benasqués)

Fa bellos dias, topé aquí en Chapón con una edición local de lo disco "Mar de Suenios" de Mallacán, lo zaguero que sacaron en 2009. Nunca heba preixinau qu'una colla aragonesa, y menos una cantando en aragonés, sacaría un disco en Chapón. Parez qu'hasta facieron una chira per ixas tierras en 2010. Ye un disco que me feba muito goyo y qu'en lo suyo dia habré escuitau cientos de veces, anque ibi hese quatro cosas qu'hasta hue no yera capaz d'entender a'l no tener las letras de las cantas.

Sin d'embargo, lo disco de las mías remeranzas ye otro, "País Zierzo" de 2005, que, por cierto, viengo de mercar en formato dichital con lo libret de letras en PDF.

Charrar de Mallacán ye pa yo tornar ta l'empezallo de tot. Yera l'anyada 2007, yo agún viviba en Brasil. No tiengo remeranzas muit exactas d'ixe tiempo, pero allora chusto empecipiaba a descubrir las luengas desconocidas d'Espanya: l'aragonés, l'occitan y l'asturleonés. Tampoco sé dicir cómo trobé Mallacán, solo remero escuitar "País Zierzo" en la ida y venida de l'insti mientras pensaba lo goyo que me faría aprender a charrar aquella luenga que pa yo sonaba a una mezcla misteriosa de catalán, castellán, occitano y gallego.

Remero tamien haber escrito en lo foro Ziber-Rufierta Aragonesa demandando consellos pa aprender l'aragonés. Alguno me recomendó aprender con literatura, pero allora no yera facil trobar una librería qu'inviase ta Brasil y tenese los libros que quereba mercar o estase dispuesta a demandar-los a l'editorial, y en l'acabanza no podié mercar cosa. Suerte qu'en aquella misma anyada empecipiaron los cursos en linia de Nogará-Religada, y asinas estié como empecipié a aprender l'aragonés.

Más tardi, decidié pasar-me a l'aragonés dialectal. M'aduyaron Dabi, que estié lo mío profe en curso de 1o. ran, Juan Pablo y Pepe Lera, pero a'l final como so siempre enredau con otras cosas, nunca me vagó de fer-lo. Y dimpués de tanto tiempo sin emplear la luenga, ya casi he a menester tornar a aprender-la de raso. A vier si agora lo fo d'una puta vez... Una flama amortada que se torna a alumbrar. Gracias a Mallacán una atra vez.

(cheso) (benasqués)

Fa bells dias, voi tropezar ací en Chapón dan una [edición local](https://tower.jp/item/2732477/Mar-De-Suenios~夢の海へ) del disco "Mar de Suenios" de [Mallacán](https://web.archive.org/web/20060901041314/http://www.mallacan.org/), el zaguero que van sacar en 2009. Mai heba imachinau qu'una colla aragonesa, y menos una cantand en aragonés, sacaría un disco en Chapón. Parece qu'hasta van fer una chera per istas terras en 2010. Ye un disco que me feba molt goi y qu'en el seu dia haré escultau cientos de vegadas, anque i hese quatre cosas qu'hasta hue no yera capaz d'entenre a'l no tinre las letras de las canzóns.

Manimenos, el disco de las mías acordanzas ye un altro, "País Zierzo" de 2005, que, por cierto, viengo de comprar en formato dichital dan el llibret de lletras en PDF.

Ragonar de Mallacán ye ta yo tornar enta l'encomenzament de tot. Yera l'an 2007, yo encara viviba en Brasil. No tiengo recordanzas molt exactas d'ixe temps, pero a la vegada chusto encomenzaba a descubrir las lluengas desconeixedas d'Espanya: l'aragonés, l'occitan y l'asturllionés. Tapoc sé dir cóm voi trobar Mallacán, m'acordo soque d'escultar "País Zierzo" en l'anada y tornada de l'insti mentre pensaba el goi que me faría aprenre a ragonar aquella lluenga que ta yo sonaba a una mezclla misteriosa de catalán, castellán, occitano y gallego.

M'arrecordo tamé d'haber escrit en el foro Ziber-Rufierta Aragonesa demandand consells ta aprenre l'aragonés. Algú me va recomanar aprenre dan lliteratura, pero a la vegada no yera guaire facil trobar una llibrería que nenviase ta Brasil y tenise els llibres que queriba comprar o estase dispuesta a demanar-los a l'editorial, y a la fin no voi poder comprar res. Suerte qu'en aquell mismo an van encomenzar els cursos en linia de Nogará-Religada, y aixinas va ser com voi escomenzar a aprenre l'aragonés.

Més tardi, voi decidir pasar-me a l'aragonés dialectal. Me van achudar Dabi, que va ser el mío profe en curso de 1o. nivel, Juan Pablo y Pepe Lera, pero a la fin com estigo siempre embolicau dan altras cosas, no me va vagar mai de fer-lo. Y dispués de tanto temps sinse empllegar la lluenga, ya casi me cal tornar a encomenzar a aprenre-la. A vere si ara lo fago d'una puta vegada... Una fllama amortada que se torna a allumbrar. Gracias a Mallacán una atra vegada.

Québécois

Les Trois Accords, mon groupe de musique quebécois favori! Ça fait une escousse que j'écoute pas du québécois, faque ast'heure j'ai d'la misère à comprend' c'qu'y disent. On va voir si j'peux erprend' mes études du français (québécois, c't'affaire!) c't'année...

Torni tar aranés

Qu'entení parlar deth occitan per prumèr viatge en an 2001, ena introduccion d'ua gramatica catalana, era prumèra que m'arribec aths mans. N'ei pas guaire usuau, e mens alavetz, qu'ua òbra sus eth catalan hèsque mencion ath occitan (bilhèu un shinhau coma se hè dab eth galhèc quand se conda era istòria deth portugués). Ath occitan, totun, non m'interessè denc ath 2006. Causir quin dialècte aprénguer qu'èra entà jo ua qüestion màger. Que'm sòi alavetz fòrça documentat, qu'èi demanat enas listas de difusion e fòrums occitans, mès era responsa qu'èra tostemps era madeisha: apren eth lengadocian, eth parlar mès centrau, eth estandard, eca., eca. Mès alavetz, líger en francés (lenga ena qu'èran escriuts totas eras metòdas de lengadocian) qu'èra de mau hèr entà jo; líger directaments en occitan, per contra, qu'èra fòrça mès aisit pr'amor que parlava dejà eth catalan. Eth aranés, doncas, siguèc una causida naturau, ja qu'eths manuaus que i aviá èran escriuts en aranés.

En avent creishut en Brasil, a ont eth accés ara educacion n'ei cap tostemps egualitari e soent çò qu'òm apèra «parlar plan» qu'ei mèslèu un signe de posicion sociau, e en partida tanben per influéncia deth concepte purista de «qualitat dera lenga» (n'ei pas un concèpte lingüístic, que cau rebrembar!) tan difós en eths mitans deras lengas minoritarias d'Espanha, a jo tostemps m'aviá semblat complètaments naturau sajar de netejar era lenga de tota sòrta de catalanismes, castilhanismes e gallicismes possibles. En començament, que'm limitava a seguir eras formas canejanesas e bausencas, pr'amor que son eras que contunhan en aute costat dera termièra. Mès lèu-lèu eth purisme que venguèc ua obsession, e comencè autanplan d'adoptar formas comengesas e coseranesas deth aute costat. E coma era lengua non l'emplegava sonque dab gent deth aute costat dera termièra, aqueth qu'èra un camin naturau.

Que'm calgueren fòrça ans de cogitar e d'aprénguer sus eras lengas entà començar a cambiar d'opinion. A dia de uei m'estimi mès eras lengas vivas, talaments coma se parlan peths sòns locutors naturaus (de còps dilhèu tant denc ath punt de refusar eras nòrmas). Que pensi que non cau pas víver daguens eth idealisme d'ua lenga qu'auriá d'èster e no'c ei pas. Ath delà, acceptar era evolucion naturau deras lengas qu'ei acceptar era istòria dera lengua, quinsevolh que sigue, e deth contacte lingüístic. Que i a, ça'm par, quauquarren de beròi en eths fenòmens de mestissatge lingüístic. B'ei clar, eth purisme que va plan per las lengas mòrtas que no's parlan plus... Mès eth aranés? Eth aranés qu'ei plan viu encara. Alavetz, s'aviá dejà superat eths mèns prejudicis, per qué denc a ara non tornè cap escríver en aranés?

Era auta part deth problèma qu'a a veir damb era carrèra d'occitan que hí hè quauqui ans: era lengua dera majoria deths profes ère eth lengadocian, e tot e que mos animauen a conservar es nòsti dialèctes, entà bèri d'eri es mies escuelhes (gascon pirinenc e aupenc orientaus) les semblauen un shinhau massa excentriques («Perqué avètz causit aquesta varietat cisalpina d’occitan? Ai pas res contra. M’estona solament.», m'an dit un viatge). Aquerò soent les complicaue era vida ara ora de corregir es mèns déuers, e a viatges me corregien formes locaus que calerie acceptar per ues formes biarneses, o catalanismes, castilhanismes e italianismes per gallicismes. Enteni qu'ei impossible de conéisher toti es microdialèctes que formen part dera lengua. Pera mia part, donques, tractaua d'esvitar tot lo que podie causar problèmes, e lèu escríuer atau se convertic en un abit. Mès arrai, ara que sò liure entà emplegar lo que volga, ei oficiau: eth hilh pròdigue torne tà casa!

Sense dobte, lo que mès pesec ena mia decision de tornar tar aranés siguec eth viatge relampit de 3 dies que hí en octobre de 2019, eth dia dempús dera mia defensa deth trabalh de fin de mastèr en Madrid, pòc abans d'anar-me'n tà Briançon e tà Ols. Tot e èster cuert en durada, siguec un viatge molt intens en emocions. En un prumèr moment, me costec trapar gent que parlèsse aranés dehòra der otèl, mès se me metec era pèth de garia quan fin finau entení a parlar es vesins d'Escunhau e de Bossòst. En Vielha, però, trèt de lòcs molt especifics coma ena Acadèmia e en Conselh Generau, ère fòrça dificil d'enténer er aranés. Non me demorauen sonque ues 3 ores tà marchar dera Val e ja començaua a pérder era esperança quan determinè d'entrar en bar que i a just deuant dera parada d'autobús entà aucir eth temps. Entara mia sòrt e suspresa, non sonque parlauen aranés, coma tanben me regalèren un briquet. Alavetz, ne poguí marchar aleugerit e satisfèt. M'auia plantejat tornar tara Val est'an passat, mès non siguec possible a causa dera COVID. A veir se damb un shinhau mès de sòrt i pogui anar er an que vie...

Era crisi des 30

Supausi que fòrça des qu'arribam as 30 patim en màger o mendre mesura bèth tipe de crisi. Entà molti ei un moment entà arturar-se e replantejar es sues carrères professionaus, es sues conquistes materiaus o en plan afectiu. Jo personauments me'n foti de tot aquerò, mès çò que sense dobte me'n penedisqui fòrça ei de totes es causes qu'è començat e è acabat deishant.

Des de que comencèc tot aquerò dera COVID e passi massa temps en casa, me crèbi de talents de repréner quauques lengües. Eth problèma ei que me còste de concentrar-me en ues pòques e fin finau n'estúdii ua de diferenta cada dia. Totau, qu'atau non arribam enlòc. Dilhèu çò qu'auria de hèr ei estudiar ua a ua pendent un temps, e dempús practicar-les regularaments... Ben, mès facil dit que hèt!

Man ka apwann kréyòl

Lontan man té vlé apwann palé épi matjé kréyòl antiyè, mé man toujou ka wanvoyé sa pas man ka pè mélanjé'y épi fransé-la. Dépi talè man ké étidyé fransé kebekwa-la ankò, jòdila man désidé koumansé apwann li. Dapwé-mwen, kréyòl sé on lang amizan pas i ka sèvi èpi onlo imaj. Aprézan man étidyé èvè liv-la "Le Créole Sans Peine", li ti-bwen two litérè ban mwen. Sé poutji simié chèché on pli bon liv pou palé-la, mé sa pa ké fasil touvé'y. Fò mwen pwatiké osi. Man ka èspéré man ké fè pogwé mizi-an-mizi...

Umilitat

Per molt umil qu'òm sigue, a qui en un moment dat non li age mancat umilitat que lance era prumèra pèira. Ei plan per aquerò que, de temps en temps, torni a huelhejar libres de quauquarren que creigui que coneishi ben. Tostemp n'acabes trapant bèth detalh que non coneishies, non auies clar o que comences a desbrembar...

Time to move on

I'm usually not the one who lets go first. Really. I keep thinking about people who probably have already forgotten me. I'm also that guy who remembers forever awkward things about people and makes them embarrassed for bringing up the past every now and then. And they do hate me for that. Nevertheless, I still love to reminisce just the same. I mean, what's so bad about cherishing some good old memories? It makes me feel alive. And lonely AF sometimes as well.

This pandemic has definitely taught me to say goodbye to things, some for good, some just temporarily. But knowing myself, I can tell that I won't be coming back to many of them anymore.

After using the same domain name for as long as half of my life, I think it's time to just let go and move on. I might regret it in the near future (or perhaps as soon as it expires). I sure will. As pathetic as it sounds, here I am now, trying to convince myself of having made the best, and maybe the most difficult decision ever in my whole life. But for what's worth, I promise to try not to look back this time around.

No sé què tenc

Fa uns mesos que me dic que me passa qualque cosa. Supos que té a veure amb sa pandèmia, amb lo estar-me massa temps a casa, o jo què sé. Tot va començar tímidament, amb qualque nit mal dormida. Pensava que era perquè llavonses passava molta pena per lo de no trobar feina. Però no se m'ha passat. Ara cada dia me despert a les 4 de sa matinada i ja no puc dormir. Llegesc durant unes quantes hores dins es llit fins que m'entri son. Durant es dia, no sé on tenc es cap: vaig molt despistat i me costa ben molt concentrar-me. Perd massa temps amb dois i me sent molt poc productiu. Sa meva rutina ara no és gaire equil·librada. Ja he perdut es compte de quants pics he intentat d'organitzar-me, tanmateix tot ha estat inútil. Algunes coses que m'agradaven tant ja no me motiven gaire. No trob en es doctorat sa mateixa passió que tenia quan feia es màster. Me sent desmotivat. Enyor anar en es gimnàs, però de fer exercici a casa, no'n tenc cap ganes. Me not una mica nerviós, irritable. A més, des de s'hivern passat sempre me pega una puta rampa en es dit gros d'es peu. Pentura serà s'estrès. No sé què putes tenc, només sé que me passa qualque cosa.

昆蟲

(繁體字/简化字

討厭昆蟲因為害怕昆蟲。
昆蟲時候,我殺死它們簡單
最近一個辦法殺死昆蟲。
吸塵器捕捉昆蟲。
我是壞人

繁體字/简化字)

讨厌昆虫因为害怕昆虫。
昆虫时候,我杀死它们简单
最近一个办法杀死昆虫。
吸尘器捕捉昆虫。
我是坏人

粽子

(繁體字/简化字

昨天端午節
粽子
今天粽子。
紅棗粽子,是粽子。
紅棗粽子我喜歡肉粽子,因為我不喜歡水果

繁體字/简化字)

昨天端午节
粽子
今天粽子。
红枣粽子,是粽子。
红枣粽子我喜欢肉粽子,因为我不喜欢水果

爱情故事被高估了

(繁體字/简化字

為什麼編劇總是浪漫毀掉一個故事
明白為什麼這麼喜歡愛情故事。
不是因為現實生活真正的愛情?
已經厭倦愛情電影電視劇

繁體字/简化字)

为什么编剧总是浪漫毁掉一个故事
明白为什么这么喜欢爱情故事。
不是因为现实生活真正的爱情?
已经厌倦爱情电影电视剧

Stà

Il temp da prümavaira es a fin e la stà es fingià qua. Schabain cha ultimamaing i plouva bler, l'ora cumainza a müdar plan planet, e tscherts dis sco hoz es vaira chod.

La stà nu'm plascha brich perche ch'eu nu sun bun da supportar la chalur. I's süa sainza fer inguotta, nu poss durmir bain e quai am disturba bler. Per furtüna normalmaing la stà in Hokkaido es cuorta, ma nun eschan gnanca amo in stà... Düra amo lönch fin settember.

Implü, quista sarà la seguonda stà daspö il cumanzamaint da la pandemia, e eir aunch'ün on senza pudair giodair la stà sco chi tọcca. Normalmaing per mai quai nun es ün problem, perquai ch'am plascha passantar temp a chasa e eu n'ha adüna fich bler da far, ma suna stanguel da tuot quai.

Ichilla kushi

Ashka killata tarabanata maskasha, ñawka ishkay tarabanata tuparanimi. Kunanka colegioi inglésta yachachiushawas, laboratoriopa proyecto de investigaciónbi yanapauni. Chi killapa tarjeta de créditota paganata ushanasha, kushillam ani. Alamaga mañachiwashka kullkita kutichikta, ñawkaga kullkita wakachinam ani.

Xüberotara ikasten ari niz!

Herenegün xüberotara ikastea erabaki düt. Dela 14 urte, eüskara klaseak hartzen nütin, bena ordüan ez zeitan deüs sartzen bürüan. Orano uste düt eüskara hanitx mintzajea zaila dela, bena orai buxi bat pürü entelegatzen düt nola ebiltzen dan hau. Eüskaraz mintzatea ikasteko, hanitx trebatü behar da...

麻将

継承語どご取返て

Enseñar es aprender

No diré que es el curro de los sueños, pero estoy disfrutando de la experiencia de enseñar a estos chavales. También es cierto que no tengo ni puta idea de qué estoy haciendo y a veces la cago, pero tampoco es algo que vaya a hacer por el resto de mi vida (¿o sí?). Y claro está, de los errores se aprende mucho.

See all tags.